Sex education

“Sex education” és la nova sèrie produïda per Netflix per al Regne Unit que ha captivat un munt d’usuaris. Amb l’aparença d’una típica producció adolescent centrada en un institut sorprèn per l’absència de vergonya, amanit amb humor britànic i uns bons personatges molt ben interpretats.

De què va?

A ‘Sex Education’ ens presenten a Otis (Asa Butterfield), un adolescent retret i tímid que viu amb la seva mare, Jean (Gillian Anderson), terapeuta sexual. La personalitat apocada d’Otis fa que la seva experiència en les relacions sigui nul·la, i de fet encara és verge, però la convivència amb la seva mare fa que visqui envoltat de vídeos i guies sobre sexe, així com converses molt obertes sobre el tema. En resum, Otis ho sap tot sobre el sexe, però només la teoria.

La vida d’Otis es capgira quan es creua amb la rebel Maeve (Emma Mackey), una noia intel·ligent i provocadora. Maeve descobreix els enciclopèdics coneixements sexuals del noi i l’impulsa a formar el seu propi projecte de clínica sexual associat amb ella, clar. Junts tractaran de resoldre els estranys i fascinants problemes que els alumnes del seu institut tenen amb les seves primeres experiències sexuals, mentre que Otis continua en el seu intent de desvirgar-se.

Qui hi ha al darrera?

Aquesta producció pròpia de Netflix per al Regne Unit va suposar la primera oportunitat per a la seva creadora, Laurie Nunn, una total desconeguda que amb prou feines hi havia gravat un parell de curts. No obstant això, compta amb l’aval d’un gran repartiment amb experiència en cinema i televisió, així com amb la direcció de Ben Taylor, que ja va treballar en una altra comèdia “Catastrophe”, que també partia del sexe com a premissa.

“Sex Education”, compta amb vuit episodis d’aproximadament una hora, però que els gaudireu en un no res. La sèrie posa el focus en un espai ple a vessar d’hormones descontrolades: un institut i aborda temes tan espinosos com l’onanisme, la disfunció erèctil, el vaginisme, els embarassos no desitjats, la repercussió de les drogues en el rendiment sexual i molts d’altres sense tallar-se ni un pèl. Per exemple, no té por de sentenciar, parlant de l’avortament, que “millor no ser mare, que ser una mala mare”. I quan ensenya, ensenya, sense vergonya, sense tabú… Toca ensenyar una vulva? Doncs ho fa i a sobre et situen el clítoris, l’himen i les glàndules uretrals…per si algú va perdut.

Sense complexos

“Sex education”  té el mateix punt de partida que les comèdies adolescents de finals dels 70 i principis dels 80: l’Otis, el jove protagonista, friki i poc seductor mira de  perdre la virginitat o, com a mínim, masturbar-se satisfactòriament sense que li agafi cap repelús.

Totes les inquietuds sexuals que et puguis imaginar s’aborden en aquesta sèrie, sense complexos, però amb molt d’humor. I no oblidem que estem al davant d’una sèrie britànica, així és que els seus  acudits menys obvis i barroers que el que et trobaries una producció de manufactura nord-americana.

És cert que parteix d’una sèrie d’estereotips molt típics com el friki, el gai, la rebel, el conflictiu, l’esportista però de mica en mica va trencant-los mentre toca temes interessants sense cap mena de vergonya.  Perquè, curiosament malgrat l’estereotip inicial, els personatges estan molt ben treballats. Tenen un munt de capes, de dubtes, són, sobretot, humans i per això un s’acaba sentint molt proper a ells. Aquest és el punt que fa que deixi de ser la típica sèrie d’institut on només es parla de qui va darrera de qui.

Per suposat aquesta interacció amb els personatges de ficció no seria possible sense unes bones interpretacions. Em declaro fan absoluta d’Asa Butterfield, conegut pel seu treball a “El noi del pijama de ratlles”, “El juego de Ender” o “La llar de Miss Peregrine per a nens peculiars”. Al seu costat trobem Gillian Anderson, la que sempre serà la nostra Scully. Junts formen un duet força memorable de mare i fill. Sense oblidar-nos d’ Emma Mackey (Maeve) o Ncuti Gatwa (Eric) tots dos amb moments molt destacats i dels que toquen la fibra.

La recomanem?

Doncs sí. La vaig començar amb curiositat però sense saber què em trobaria. Una comedieta per passar l’estona, però resulta que t’hi quedes enganxat i que li agafes carinyo als seus protagonistes (i odi als que toca odiar) i que, quan acabes els 8 capítols dels que consta, penses: “ja?” i de seguida vas a buscar si tindràs una segona temporada (que sí).

És curiosa, desenfadada, té els moments emocionals i aquell humor britànic que sempre, al menys per mi, sempre ho fa tot millor. Personalment hi ha moments que m’ha recordat una “Master of sex” adolescent (de fet Asa Butterfield i Michael Sheen tenen un aire) amb aquest personatge que sap molt de la teoria però que té seriosos problemes per dur-ho a la pràctica.

Per tant si voleu descansar de sèries més cerebrals, més fosques i busqueu una cosa lleugera però amb bones qualitats com els personatges i les interpretacions, “Sex education” és una gran opció.

No és el meu cas, però si teniu fills adolescents potser és una bona manera d’obrir conversa sobre temes sexuals…. si no es moren de la vergonya, clar.